jueves, 27 de octubre de 2011

Què estic aprenent cuidant un insecte pal?



En una de les classes de Didàctica del Coneixement del medi natural ens van donar un insecte pal, perquè el cuidem per grups durant un quatrimestre.



La primera sensació que vaig tenir va ser una mica d’incertesa i de no saber ben bé perquè ens feien cuidar aquest animal. Però, penso que gràcies a aquesta experiència ens serveix primer per saber quines son les característiques físiques del insecte pal,que desconeixia totalment,però també estem aprenent quin es el seu cicle vital, establim un vincle afectiu entre nosaltres i l’insecte i hem de saber organitzar-nos de la millor manera com a grup per posar-nos d’acord en qui el cuidaria primer, quin nom tindria, etc. Com també, ens serveix per intercanviar i compartir idees i vivències amb les meves companyes de grup i d’aquesta manera, aprendre més coses sobre el que fa cada dia l’insecte.


Però el més important, es que aprenem ciència d’una manera dinàmica i diferent. Així establim hipòtesis, ens fem preguntes i ens informem per tal de respondre a tots els dubtes que tenim i volem saber respecte l’insecte pal. Per exemple, el primer dia vam mirar si el medi on el teníem era l’adequat per desenvolupar-se en les millors condicions perquè si no era així l’havíem de canviar ràpidament. Ja que el medi on es desenvolupa està molt lligat a ell i és molt important que tingui tot el que necessita per tal de que pugui sobreviure sense cap problema.


Tenint cura de l’insecte pal també estem aprenent a respectar la natura, ens apropem a ella d’una forma més directe i mirem de respectar al màxim al nostre animal, perquè visqui de la millor forma possible.

viernes, 14 de octubre de 2011

Com veig el món?

En la primera classe de Didàctica del coneixement del medi social que vam realitzar vam parlar principalment sobre la nostra societat i de la nostra visió sobre el món.
Segons la meva opinió, tal i com es pot observar en aquesta primera imatge de la dreta, en aquests moments veig un món que s’està desintegrant a causa de les interaccions de l’home, del canvi climàtic que s’està produint, de la crisis que hi ha en l’àmbit econòmic, etc. Són accions que no afavoreixen en res al nostre món i que estan provocant un desgast molt important.
Com a futurs professionals de l’educació hem d’entendre el món com un sistema on tot està interrelacionat. Vivim en una societat xarxa, en un món molt complex ( teoria de la complexitat), el qual forma un teixit conjunt. Hem d’aconseguir tenir consciència ecològica per tal de poder viure dins una organització amb sostenibilitat i equitat i hem de fer veure a la resta la importància d’això, perquè un món sostenible no és possible si no hi ha equitat.
No som espectadors, per tant, no val queixar-se, sinó que s’ha d’actuar amb consciència i implicar-nos per tal de millorar el nostre món. Hem d’estimular la creativitat en les persones, perquè si no som creatius serà molt difícil canviar les coses amb rapidesa i torbar-ne una solució nosaltres mateixos, ja que per això tenim llibertat i podem modificar allò que no ens agrada si realment ho volem així. Ens hem d’adonar de la urgència del canvi i hem de saber que tots els aspectes anteriors es troben dins un marc cultural. Per això, hem d’introduir als infants, ja des de ben petits, a la cultura, ja que aprenen a partir de mirar i sentir allò que hi ha al seu voltant.
D’aquí la meva segona imatge on surt un món sostingut per diversos nens procedents de diverses cultures, així és com hauríem d’aconseguir veure’l. Entre tots hem de poder fer que tot funcioni molt millor, sense tenir en compte el gènere, la raça, edat, etc. Tothom ha de ser acceptat.