sábado, 19 de noviembre de 2011

Quina relació té la conferència amb l'assignatura i l'insecte pal?

En relació a la conferència que va donar la Rosa Maria Tarín sobre la sostenibilitat, podem adonar-nos que aquest fet pot afectar a la vida dels éssers vius, com per exemple, a la d’un insecte pal , entre altres coses més.


Per començar, m’agradria esmentar que vivim en una realitat on la gent no té cap respecte cap al medi ambient. Un exemple molt clar, són les escombraries que arribem a generar quan estem un dia de festa a l’aire lliure, com en la festa de la UAB. No som conscients del mal que podem provocar i de les conseqüències que es poden produir per la nostra culpa. Si no tenim una mica de cura pel nostre entorn, no podrem viure en un món sostenible, que és el més convenient per a tothom. Hem de ser capaços de satisfer les nostres necessitats i expressar al màxim les nostres capacitats en el present per tal de mantenir la biodiversitat i els ecosistemes naturals. De tal manera que si volem mantenir aquests ideals en un futur, hem de planejar i actuar ràpidament.
Si volem un món millor, és important que com a futurs professionals de l’educació puguem transmetre als més petits aquests fets, i intentar a través d’activitats, sortides, explicacions, etc, que respectin cada vegada més el medi natural; tant la flora com la fauna. Perquè si no ho fem així, podem perjudicar la vida de certs animals, embrutant el bosc amb escombraries, llençant coses al riu, etc. I per tant, éssers vius com els insectes pals, al canviar-lis les condicons del seu hàbitat i al contaminar el medi, pot ser, que no puguin ser capaços de sobreviure.


Penso que ens han fet assistir a aquesta conferència perquè està molt relacionada amb l’assignatura de Didàctica del coneixement social i natural. Per una banda, té a veure amb les naturals, ja que ens van parlar sobre l’educació ambiental, que consisteix en la: “Capacitació per a l’acció conscient, individual i col·lectivament, a favor de la sostenibilitat.” Com també vam parlar de l’entorn, que és un espai que ens permet implicar-nos amb els nens, adonar-nos de la realitat existent i ens permet fer activitats per canviar la situació en la que ens trobem. I per una altra banda, té relació amb socials, ja que la sostenibilitat és un procés que implica a la societat en general. De la mateixa manera, és necessari en l’escola, per tal de poder portar-la a terme, la participació de tota la comunitat educativa. L’entorn familiar resulta molt important per als infants, ja que és un pilar imprescindible per a ells ( segons l'assignatura: "Contextos educatius" que vam realitzar el curs passat), per tant, és convenient que les famílies com en moltes altres coses, comparteixin també i ajudin a contruir aquest futur basat en la sostenibilitat. Tal com va dir la Rosa Maria Tarín:
“L’escola Bressol és fenomenal per a construir aquest futur a través dels nens i de les seves famílies”.


A més a més, ens van parlar de la diversitat, la qual cosa també té relació amb el medi social, ja que estem parlant de persones, totes diferents, però que han de ser valorades igualment. Els infants a l’escola, han de veure que els mestres respecten la diversitat i que no tot es fa de la mateixa manera i en el mateix moment. És a dir, que en qualsevol matèria les fitxes i els treballs de plàstica han de ser diferents, les respostes múltiples i els racons més lliures.


Així doncs, m’agradaria que la gent es detingués per un moment i pugués reflexionar sobre tot el que he comentat anteriorment, sobre quin és el ciutadà que volem educar per a la nostra societat i sobre el model de comunitat educativa que tenim.

domingo, 13 de noviembre de 2011

El Currículum

En la classe magistral d’avui de socials, hem parlat sobre el currículum.


El professor ha començant explicant quins són els fonaments d’aquest document i quins són els seus continguts. En general, el que aprés sobre aquest tema, ha sigut que les competències i capacitats són imprescindibles per poder construir el currículum. I aquestes, és molt important que s’avaluin perquè els infants les han d’assolir.
A infantil el currículum és més obert i per tant, dona més capacitat de maniobrar dintre d’ell, d’una forma més coherent, en referència a les competències i capacitats.


Algunes de les caracterísitques respecte les capacitats, que desconeixia, són que tenen caràcter integrador, interdisciplinari, tenen voluntat transversal i totes les àrees del coneixement que trobem en el currículum conecten de forma integrada i per tant, aquestes han d’inicidir en les capacitats, per això diem que són la base de la creació del currículum.
Les capacitats ens porten als objectius, els quals estan definits per àrees en aquest document, així que el contingut ens permetrà arribar a ells. Els continguts són la concreció definitiva que et serveixen per veure com assolir els objectius.


En conclusió, el currículum resulta molt important per a les escoles, perquè allà ha d’estar recollit tot el que els mestres volen portar a terme i el que treballaran amb els alumnes. En quant a Infantil, trobo molt adequat el fet de que el currículum sigui més lliure en quant als espais d’interacció i en quant a altres aspectes, ja que aquest fet et dona més joc i no et condiciona a que tot estigui tant pautat i marcat com a primària o secundària. Així doncs, per a un futur, saber tot això, em servirà per conèixer com funciona el currículum, que és el que hi puc trobar i amb el que em tinc que basar a l’hora de realitzar les classes quan sigui mestra en una escola. Tot i que amb les pràctiques que vaig fer l’any passat a una escola de primària i gràcies a les classes de l’assignatura de “ Contextos educatius i gestió escolar” vaig poder comprendre i viure més d’aprop alguns aspectes relacionats amb el currículm.

miércoles, 2 de noviembre de 2011

Què he après sobre el conte?

La idea més important i clara que vaig extreure en la classe magistral de ciències socials sobre el conte, va ser que aquest representa una eina molt potent que serveix per introduir als infants en la societat. La qual, comporta sempre una relació entre el altre i jo, és a dir, una relació d’alteritat, tal com es comenta en l’article “Educació en valors étics” i per tant, s’ha de saber conviure amb les persones i saber-les tractar.



Però per què és tan important pels infants el fet de llegir i escoltar contes? A través del conte podem transmetre diferents valors, cultura, etc. Ja que en les històries que s’expliquen es tracten temes de solidaritat, companyersime, sinceritat, responsabilitat, fidelitat, entre d’altres. D’aquesta forma, els nens capten indirectament la moralitat del conte, aprenent i interioritzant diferents valors i costums. A més a més, els contes tenen capacitat empàtica per a provocar aprenentatges en els infants, ja que a l’hora d’explicar-te un conte et poses en la pell del protagonista, vivint així, tot el que pensa, el que sent, etc. De manera que si es comporta malament o viu situacions de marginació o rebuig, els nens poden arribar entendre que allò no es pot fer i com s’hauria d’actuar en cada cas.

Anteriorment, els contes es transmetien de forma oral, però també, possiblement, mitjançant altres mètodes com per exemple, a través de les pintures. La religió, per això, veia el concepte de conte com una eina social, on s’explicava el que és bo i dolent.



Les característiques que hem de tenir en compte a l’hora d’explicar un conte, com a futures educadores que serem, són: utilitzar un vocabulari adient, un ritme i entonació adequat, una vocalització clara, gestionar la mirada, expressar-se gestualment, fer silencis i interrogatoris, cantar alguna cançó, fer participar als infants i obrir i tancar el conte. Com també, utilitzar un element que serveixi de nexe entre el narrador, la història i els nens, és una bona estratègia. Si tenim present tots aquests aspectes, serà més fàcil captar l’atenció dels nens i aconseguir que el missatge del conte s’entengui i s’assimili correctament.



Me’n recordo d’un dia, quan era petita, que a classe ens van explicar un conte amb el mateix to de veu, sense donar emoció a la història. Ens va resultar tan avorrit que entre tots els companys vam començar a parlar i a dir que no ens agradava, uns fins i tot, es van aixecar passant de la dona que estava allà explicant-nos el conte. No sabia captar la nostra atenció i la història era molt repetitiva i gens interessant. Aquí t’adones de la importància que té saber utilitzar diferents tons de veu, gesticular molt i saber introduir algun element que impacti als nens.



Un altre aspecte molt important, en relació al conte, és que s’ha d’utilitzar en un temps real i en un espai comprensible. També resulta convenient utilitzar una formula d’inici que ens pugui situar en un temps, que ens permeti marcar llunyania i proximitat. També cal situar-nos en una estació de l’any, ja que si utilitzem el temps social per convertir-lo en un temps llarg, resulta una bona formula. I per últim, hauríem de situar el conte en un espai real o imaginari que fomenti en els nens la imaginació.



Així doncs, com podem veure, explicar contes no és tan fàcil, hem d’estar motivats, entusiasmats, l’hem de personalitzar i no hem de llegir, ja que el fet d’improvisar el diàleg dóna més vida i realisme al conte.