viernes, 30 de diciembre de 2011

Quina relació té la cançó “ Moving” amb la gimcana?

Al Novembre vam fer una gimcana per l’autònoma que es tractava de fer diverses proves o activitats relacionades amb el medi natural. Ens vam haver de fixar en petites coses que normalment no ens adonem, però que per a la ciència tenen un sentit i certa importància.
A través de la gimcana vam treballar diversos aspectes que es comenten en la cançó de “Moving”. Per un costat, vam fer exercicis on ens vam haver de fixar en l’origen de les coses, com el dels éssers vius, així que aquest fet el podem relacionar amb la cançó quan diu que: volver al origen no es retroceder, quizás sea andar hacia el saber. Ja que amb aquesta frase es refereix a que la ciència al tractar d’on sorgeixen les coses no significa que es torni enrere, sinó tot el contrari, serveix per entendre una teoria o per buscar el per què passen les coses i conèixer nous conceptes. I fins i tot, per tornar a refer alguna de les teories que ja existeixen, canviant alguns aspectes que no estaven del tot clars.
Per un altre costat, ho podem relacionar amb un segon aspecte que apareix a la cançó, que és el fet d’haver de moure’ns per tota la universitat, buscant els diferents llocs on podien estar les proves que havíem de realitzar en grups. Tal i com diu el títol de la cançó “Moving” significa “movent-se” i és el que en realitat fèiem, anar d’un lloc a un altre sense parar i descobrint noves coses. I al mateix temps, podem fer referència quan es parla a la cançó de moure’ns junts, amb tota la gent, que també és el que vam haver de fer a la gimcana. Vam realitzar les activitats en equip per tal de poder observar tots els detalls que tenim al nostre voltant i que pot ser una persona sola no els hagués vist o no se’n hagués adonat, però juntament amb la resta, es poden aprendre altres coses que pot ser sols haguéssim passat per alt.
També en la cançó es parla de la Terra i això, entenc que té a veure amb l’assignatura de ciències naturals, ja que la Terra és el sistema en el qual vivim i moltes vegades no li donem la importància que té. No tenim en compte que al nostre entorn tenim moltes coses amb les que podem construir coneixement, com és la Terra en sí. A través d’ella podem experimentar i viure coses que mai podríem imaginar i que si ens detinguéssim per un moment, ens sorprendríem de les coses que podem aprendre i que habitualment no ens fixem.
I per finalitzar, esmentar que junts podem lluitar i aquí és on està la força, com diu la cançó. Si volem canviar aspectes amb els quals no estem d’acord ho podem fer, movent-se és una de les possibles solucions. Tothom té una opinió i una teoria de les coses, la qual ha de ser valorada i respectada, com qualsevol altra, si amb els fonaments amb els quals es basa i les raons que té estan ben argumentades i justificades. No tenim per què criticar cap idea o oipinió, ja que és el pensament de cadascú i ha de ser vàlid per a tothom, tot i que pot agradar més o menys, o un pot estar més o menys d’acord.
A continuació, poso el link del vídeo de la cançó de Macaco, per si sentiu curiositat i la voleu escoltar. Encara que segur que ja sabeu quina és, ja que és bastant coneguda i ha sigut molt escoltada.

- http://www.youtube.com/watch?v=OfEBA0kyH-U

martes, 27 de diciembre de 2011

Què he aprés del temps i de l’espai a l’Educació Infantil?

L’espai i el temps representen l’eix principal de la vida quotidiana i de la comprensió del entorn. Tots dos mantenen una estreta relació amb l’esquema corporal, ja que el punt referencial bàsic el constitueix el propi cos. Per tant, es tracta de dos conceptes que els utilitzem molt sovint, però que tenen un cert grau de dificultat per als nens, ja que no són objectes que es poden tocar i sentir.


Els infants des de ben aviat tenen una percepció de l’espai vinculada a la visió, la qual la construeixen des d’ells mateixos fins a la gent del seu entorn, com és la família. Els espais per als nens i nenes en un primer moment són petits i abarcables, però amb el temps van creixent. Es tracta d’un procés lent i complex, que els nens van adquirint a poc a poc , gràcies a l’experiència i la maduresa. Cada dia ens movem per diferents espais, però mai ens parem a pensar en aquests. Els infants per fer referència als conceptes relacionats amb l’espai, han de tractar diversos àmbits com per exemple l’orientació, la posició dels objectes, les distàncies, etc. Però per això, a Infantil, han de treballar amb termes que puguin ser vivencials i visibles, perquè si parlem d’allunyament, al no ser una cosa apreciable, sinó més bé abstracta, els hi pot resultar molt difícil entendre-ho i aplicar-ho a la realitat. Tot i que hi ha un element, el llenguatge, que als docents, ens ajuda i ens permet definir i concretar aquests conceptes.
De manera que al pensar i parlar sobre aquest tema, em pregunto: quan arribem a entendre completament el concepte d’espai i de temps?. Després de llegir l’article “ Espai geogràfic”, he pogut saber que per comprendre aquests termes hem de ser capaços de fer-nos representacions mentals, ja que en aquest article ens diu el següent: “ El espacio, como el tiempo, no es una realidad objetiva, real y absoluta. Es una representación, fruto de las construcciones mentales de los individuos, basadas en las representaciones mentales que nos hacemos de la realidad. No se trata de entidades reales, son construcciones mentales, esquemas orientadores que ponen orden y sentido a todo lo que nos rodea, desde el hecho más cotidiano y cercano a las cuestiones tan trascendentes como de dónde venimos y dónde estamos en el infinito universo del que formamos parte.”


Pel que fa al temps, resulta una mica més complicat per als infants, ja que per sí mateix no existeix, és a dir, que no el podem veure. Tot i així, els nens en un primer moment, tenen una noció innata, molt simple, la qual es basa en la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica, com també en la experiència i en les situacions quotidianes. Per exemple, la meva cosina de dos anys i mig, fa poc que la vaig cuidar i em va dir: “ cuando me levante por la mañana vendran los papas, no?” quan volia dir que quan es llevés de la migdiada vindrien els seus pares de treballar. Però la nena, en aquest cas, ho associa quan se’n va a dormir a la nit, que quan es lleva ja es de dia i es pel matí. Això es degut a que la meva cosina encara és molt petita i no és capaç de representar-se mentalment el temps, encara no sap utilitzar correctament els conceptes de passat, present i futur. En aquest cas, el que fa l’infant, és viure el temps en relació amb la durada de les coses o situacions que viu en la mesura en que aquestes pateixen canvis. Tal i com es comenta en l’article “ Didàctica del temps”.
Per als nens el temps que val és el que han viscut i es basen amb el que fan i experimenten, tot i que a l’escola a Infantil, solen treballar un altre tipus de temps que és el social. D’aquesta manera els docents els fan veure que no només existeix una perspectiva, que han de pensar que comparteixen un temps i espai amb més persones i que al seu voltant succeeixen altres coses que els hi pot afectar o no, però que s’han de tenir en compte.


Per concloure amb la meva reflexió, m’agradaria esmentar que per treballar amb infants aquests conceptes hem d’oferir exemples que siguin molt clars, simples i visibles, ja que només amb fitxes pot ser que l’aprenentatge resulti complicat. A través del joc i casos pràctics, penso que als nens els hi serà més fàcil i comprensible i així, podran arribar a construir sense tants problemes, una noció del temps i de l’espai més complexa.
A continuació, us adjunto un link d’una pàgina web que he trobat amb diferents activitats relacionades amb la percepció del temps i de l’espai. M’han semblat molt interessants per treballar amb infants de primària, però amb algunes variacions pot ser es podrien aplicar a Infantil.

-http://usuaris.tinet.cat/varribas/3/3r%20Percepcioespai-%20tempss.pdf

viernes, 23 de diciembre de 2011

Com veiem el fer i el pensar en Educació Infantil?

En Educació Infantil, penso que el fer supera al pensar, ja que els més petits estan constantment manipulant objectes, joguines, experimentant coses noves, jugant, provant de fer diferents coses, pujar i baixar dels mobles, etc. Per tant, com és evident, es passen la major part del dia fent, encara que els mestres els hi donen unes petites pautes i els influencien perquè pensin una mica i arribin a nous coneixements. Per això, realitzen activitats i treballen diversos temes, com els colors, les formes, les parts del cos, etc.


Més endavant, quan els infants tenen entre 3 i 5 anys, tant el fer com el pensar els veig més iguals. Hem de tenir molt en compte que experimentant només, no s’aprèn, els nens necessiten d’unes guies o d’uns fonaments teòrics que els portin a un coneixement més complexe i abstracta com és el científic. La teoria no és complementària a la pràctica, sinó que estan al mateix nivell, per tant, els docents, hem de fer el possible perquè siguin coses equitatives i hem de veure que totes dues tenen igual d’importància. Però amb els nens que tenen mesos com podem fer que pensin? És una pregunta que m’ha vingut al cap al reflexionar sobre això i m’agradaria saber. Pot ser, la solució és estimulant-los i posant-los en situacions una mica complicades, per veure quines són les seves reaccions, però realment no sé com poden arribar al coneixement. Llegint l’article de Jordi Martí “ La construcció del coneixement científic dels 3 als 12 anys” he trobat la resposta al meu dubte, ja que hi ha un moment on es diu: “Encara que no en sigui conscient, la decisió que un mestre pren sobre com ha d’intervenir en els coneixements de l’alumne és sempre fruit d’uns principis de caràcter teòric, molt sovint de caràcter implícit.” I una mica més endavant, ens diu com s’aconsegueix el coneixement: “El coneixement s’adquireix a través de la construcció del propi individu, per tant, el coneixement no s’adquireix per transmissió i recepció, i quan es pretén adquirir així, només esdevé realment aplicable quan l’aprenent el reconstrueix i el connecta amb el seu coneixement previ.” De tal manera, que en aquest article ens explica com podem fer els docents perquè els nens arribin a pensar i a construir nous coneixements, ja que el fer per a un nen/a resulta més fàcil i entretingut.


En resum, és important que deixem que els nens s’expressin i facin lliurement, però hem de tenir molt present, com a futurs educadors, que els hem d’ajudar i incitar a la reflexió, a partir de diverses qüestions i situacions. Llavors, quan els infants, gràcies al seu coneixement previ, puguin fer una reconstrucció en el seu pensament i aplicar-ho a la realitat, ens adonarem, que en aquest moment han estat pensant i han adquirit un nou coneixement. La majoria dels nens/es aprenen per error i assaig, tal i com ens van explicar l’any passat en l’assignatura de “ Desenvolupament de la personalitat del nen dels 0 als 6 anys”. Resulta una manera de fer i aprendre, quan veus que t’equivoques moltes vegades i no aconsegueixes el que vols, arriba un moment que et pares a pensar com ho pots fer per tal d’arribar al teu objectiu. Aquest moment és clau per a la construcció del pensament, i així, és com actuen moltes vegades els infants.


Per tant, com a futures professionals de l’educació, hem de tenir en compte que a Infantil, la relació entre el fer i el pensar no ha de ser tant distant. Hem d’aconseguir a través d’activitats o amb altres mètodes que aquesta relació entre l’un i l’altre sigui més propera, i tots dos tinguin el mateix pes, ja que un no és més important que l’altre.

sábado, 19 de noviembre de 2011

Quina relació té la conferència amb l'assignatura i l'insecte pal?

En relació a la conferència que va donar la Rosa Maria Tarín sobre la sostenibilitat, podem adonar-nos que aquest fet pot afectar a la vida dels éssers vius, com per exemple, a la d’un insecte pal , entre altres coses més.


Per començar, m’agradria esmentar que vivim en una realitat on la gent no té cap respecte cap al medi ambient. Un exemple molt clar, són les escombraries que arribem a generar quan estem un dia de festa a l’aire lliure, com en la festa de la UAB. No som conscients del mal que podem provocar i de les conseqüències que es poden produir per la nostra culpa. Si no tenim una mica de cura pel nostre entorn, no podrem viure en un món sostenible, que és el més convenient per a tothom. Hem de ser capaços de satisfer les nostres necessitats i expressar al màxim les nostres capacitats en el present per tal de mantenir la biodiversitat i els ecosistemes naturals. De tal manera que si volem mantenir aquests ideals en un futur, hem de planejar i actuar ràpidament.
Si volem un món millor, és important que com a futurs professionals de l’educació puguem transmetre als més petits aquests fets, i intentar a través d’activitats, sortides, explicacions, etc, que respectin cada vegada més el medi natural; tant la flora com la fauna. Perquè si no ho fem així, podem perjudicar la vida de certs animals, embrutant el bosc amb escombraries, llençant coses al riu, etc. I per tant, éssers vius com els insectes pals, al canviar-lis les condicons del seu hàbitat i al contaminar el medi, pot ser, que no puguin ser capaços de sobreviure.


Penso que ens han fet assistir a aquesta conferència perquè està molt relacionada amb l’assignatura de Didàctica del coneixement social i natural. Per una banda, té a veure amb les naturals, ja que ens van parlar sobre l’educació ambiental, que consisteix en la: “Capacitació per a l’acció conscient, individual i col·lectivament, a favor de la sostenibilitat.” Com també vam parlar de l’entorn, que és un espai que ens permet implicar-nos amb els nens, adonar-nos de la realitat existent i ens permet fer activitats per canviar la situació en la que ens trobem. I per una altra banda, té relació amb socials, ja que la sostenibilitat és un procés que implica a la societat en general. De la mateixa manera, és necessari en l’escola, per tal de poder portar-la a terme, la participació de tota la comunitat educativa. L’entorn familiar resulta molt important per als infants, ja que és un pilar imprescindible per a ells ( segons l'assignatura: "Contextos educatius" que vam realitzar el curs passat), per tant, és convenient que les famílies com en moltes altres coses, comparteixin també i ajudin a contruir aquest futur basat en la sostenibilitat. Tal com va dir la Rosa Maria Tarín:
“L’escola Bressol és fenomenal per a construir aquest futur a través dels nens i de les seves famílies”.


A més a més, ens van parlar de la diversitat, la qual cosa també té relació amb el medi social, ja que estem parlant de persones, totes diferents, però que han de ser valorades igualment. Els infants a l’escola, han de veure que els mestres respecten la diversitat i que no tot es fa de la mateixa manera i en el mateix moment. És a dir, que en qualsevol matèria les fitxes i els treballs de plàstica han de ser diferents, les respostes múltiples i els racons més lliures.


Així doncs, m’agradaria que la gent es detingués per un moment i pugués reflexionar sobre tot el que he comentat anteriorment, sobre quin és el ciutadà que volem educar per a la nostra societat i sobre el model de comunitat educativa que tenim.

domingo, 13 de noviembre de 2011

El Currículum

En la classe magistral d’avui de socials, hem parlat sobre el currículum.


El professor ha començant explicant quins són els fonaments d’aquest document i quins són els seus continguts. En general, el que aprés sobre aquest tema, ha sigut que les competències i capacitats són imprescindibles per poder construir el currículum. I aquestes, és molt important que s’avaluin perquè els infants les han d’assolir.
A infantil el currículum és més obert i per tant, dona més capacitat de maniobrar dintre d’ell, d’una forma més coherent, en referència a les competències i capacitats.


Algunes de les caracterísitques respecte les capacitats, que desconeixia, són que tenen caràcter integrador, interdisciplinari, tenen voluntat transversal i totes les àrees del coneixement que trobem en el currículum conecten de forma integrada i per tant, aquestes han d’inicidir en les capacitats, per això diem que són la base de la creació del currículum.
Les capacitats ens porten als objectius, els quals estan definits per àrees en aquest document, així que el contingut ens permetrà arribar a ells. Els continguts són la concreció definitiva que et serveixen per veure com assolir els objectius.


En conclusió, el currículum resulta molt important per a les escoles, perquè allà ha d’estar recollit tot el que els mestres volen portar a terme i el que treballaran amb els alumnes. En quant a Infantil, trobo molt adequat el fet de que el currículum sigui més lliure en quant als espais d’interacció i en quant a altres aspectes, ja que aquest fet et dona més joc i no et condiciona a que tot estigui tant pautat i marcat com a primària o secundària. Així doncs, per a un futur, saber tot això, em servirà per conèixer com funciona el currículum, que és el que hi puc trobar i amb el que em tinc que basar a l’hora de realitzar les classes quan sigui mestra en una escola. Tot i que amb les pràctiques que vaig fer l’any passat a una escola de primària i gràcies a les classes de l’assignatura de “ Contextos educatius i gestió escolar” vaig poder comprendre i viure més d’aprop alguns aspectes relacionats amb el currículm.

miércoles, 2 de noviembre de 2011

Què he après sobre el conte?

La idea més important i clara que vaig extreure en la classe magistral de ciències socials sobre el conte, va ser que aquest representa una eina molt potent que serveix per introduir als infants en la societat. La qual, comporta sempre una relació entre el altre i jo, és a dir, una relació d’alteritat, tal com es comenta en l’article “Educació en valors étics” i per tant, s’ha de saber conviure amb les persones i saber-les tractar.



Però per què és tan important pels infants el fet de llegir i escoltar contes? A través del conte podem transmetre diferents valors, cultura, etc. Ja que en les històries que s’expliquen es tracten temes de solidaritat, companyersime, sinceritat, responsabilitat, fidelitat, entre d’altres. D’aquesta forma, els nens capten indirectament la moralitat del conte, aprenent i interioritzant diferents valors i costums. A més a més, els contes tenen capacitat empàtica per a provocar aprenentatges en els infants, ja que a l’hora d’explicar-te un conte et poses en la pell del protagonista, vivint així, tot el que pensa, el que sent, etc. De manera que si es comporta malament o viu situacions de marginació o rebuig, els nens poden arribar entendre que allò no es pot fer i com s’hauria d’actuar en cada cas.

Anteriorment, els contes es transmetien de forma oral, però també, possiblement, mitjançant altres mètodes com per exemple, a través de les pintures. La religió, per això, veia el concepte de conte com una eina social, on s’explicava el que és bo i dolent.



Les característiques que hem de tenir en compte a l’hora d’explicar un conte, com a futures educadores que serem, són: utilitzar un vocabulari adient, un ritme i entonació adequat, una vocalització clara, gestionar la mirada, expressar-se gestualment, fer silencis i interrogatoris, cantar alguna cançó, fer participar als infants i obrir i tancar el conte. Com també, utilitzar un element que serveixi de nexe entre el narrador, la història i els nens, és una bona estratègia. Si tenim present tots aquests aspectes, serà més fàcil captar l’atenció dels nens i aconseguir que el missatge del conte s’entengui i s’assimili correctament.



Me’n recordo d’un dia, quan era petita, que a classe ens van explicar un conte amb el mateix to de veu, sense donar emoció a la història. Ens va resultar tan avorrit que entre tots els companys vam començar a parlar i a dir que no ens agradava, uns fins i tot, es van aixecar passant de la dona que estava allà explicant-nos el conte. No sabia captar la nostra atenció i la història era molt repetitiva i gens interessant. Aquí t’adones de la importància que té saber utilitzar diferents tons de veu, gesticular molt i saber introduir algun element que impacti als nens.



Un altre aspecte molt important, en relació al conte, és que s’ha d’utilitzar en un temps real i en un espai comprensible. També resulta convenient utilitzar una formula d’inici que ens pugui situar en un temps, que ens permeti marcar llunyania i proximitat. També cal situar-nos en una estació de l’any, ja que si utilitzem el temps social per convertir-lo en un temps llarg, resulta una bona formula. I per últim, hauríem de situar el conte en un espai real o imaginari que fomenti en els nens la imaginació.



Així doncs, com podem veure, explicar contes no és tan fàcil, hem d’estar motivats, entusiasmats, l’hem de personalitzar i no hem de llegir, ja que el fet d’improvisar el diàleg dóna més vida i realisme al conte.

jueves, 27 de octubre de 2011

Què estic aprenent cuidant un insecte pal?



En una de les classes de Didàctica del Coneixement del medi natural ens van donar un insecte pal, perquè el cuidem per grups durant un quatrimestre.



La primera sensació que vaig tenir va ser una mica d’incertesa i de no saber ben bé perquè ens feien cuidar aquest animal. Però, penso que gràcies a aquesta experiència ens serveix primer per saber quines son les característiques físiques del insecte pal,que desconeixia totalment,però també estem aprenent quin es el seu cicle vital, establim un vincle afectiu entre nosaltres i l’insecte i hem de saber organitzar-nos de la millor manera com a grup per posar-nos d’acord en qui el cuidaria primer, quin nom tindria, etc. Com també, ens serveix per intercanviar i compartir idees i vivències amb les meves companyes de grup i d’aquesta manera, aprendre més coses sobre el que fa cada dia l’insecte.


Però el més important, es que aprenem ciència d’una manera dinàmica i diferent. Així establim hipòtesis, ens fem preguntes i ens informem per tal de respondre a tots els dubtes que tenim i volem saber respecte l’insecte pal. Per exemple, el primer dia vam mirar si el medi on el teníem era l’adequat per desenvolupar-se en les millors condicions perquè si no era així l’havíem de canviar ràpidament. Ja que el medi on es desenvolupa està molt lligat a ell i és molt important que tingui tot el que necessita per tal de que pugui sobreviure sense cap problema.


Tenint cura de l’insecte pal també estem aprenent a respectar la natura, ens apropem a ella d’una forma més directe i mirem de respectar al màxim al nostre animal, perquè visqui de la millor forma possible.

viernes, 14 de octubre de 2011

Com veig el món?

En la primera classe de Didàctica del coneixement del medi social que vam realitzar vam parlar principalment sobre la nostra societat i de la nostra visió sobre el món.
Segons la meva opinió, tal i com es pot observar en aquesta primera imatge de la dreta, en aquests moments veig un món que s’està desintegrant a causa de les interaccions de l’home, del canvi climàtic que s’està produint, de la crisis que hi ha en l’àmbit econòmic, etc. Són accions que no afavoreixen en res al nostre món i que estan provocant un desgast molt important.
Com a futurs professionals de l’educació hem d’entendre el món com un sistema on tot està interrelacionat. Vivim en una societat xarxa, en un món molt complex ( teoria de la complexitat), el qual forma un teixit conjunt. Hem d’aconseguir tenir consciència ecològica per tal de poder viure dins una organització amb sostenibilitat i equitat i hem de fer veure a la resta la importància d’això, perquè un món sostenible no és possible si no hi ha equitat.
No som espectadors, per tant, no val queixar-se, sinó que s’ha d’actuar amb consciència i implicar-nos per tal de millorar el nostre món. Hem d’estimular la creativitat en les persones, perquè si no som creatius serà molt difícil canviar les coses amb rapidesa i torbar-ne una solució nosaltres mateixos, ja que per això tenim llibertat i podem modificar allò que no ens agrada si realment ho volem així. Ens hem d’adonar de la urgència del canvi i hem de saber que tots els aspectes anteriors es troben dins un marc cultural. Per això, hem d’introduir als infants, ja des de ben petits, a la cultura, ja que aprenen a partir de mirar i sentir allò que hi ha al seu voltant.
D’aquí la meva segona imatge on surt un món sostingut per diversos nens procedents de diverses cultures, així és com hauríem d’aconseguir veure’l. Entre tots hem de poder fer que tot funcioni molt millor, sense tenir en compte el gènere, la raça, edat, etc. Tothom ha de ser acceptat.