L’espai i el temps representen l’eix principal de la vida quotidiana i de la comprensió del entorn. Tots dos mantenen una estreta relació amb l’esquema corporal, ja que el punt referencial bàsic el constitueix el propi cos. Per tant, es tracta de dos conceptes que els utilitzem molt sovint, però que tenen un cert grau de dificultat per als nens, ja que no són objectes que es poden tocar i sentir.

Els infants des de ben aviat tenen una percepció de l’espai vinculada a la visió, la qual la construeixen des d’ells mateixos fins a la gent del seu entorn, com és la família. Els espais per als nens i nenes en un primer moment són petits i abarcables, però amb el temps van creixent. Es tracta d’un procés lent i complex, que els nens van adquirint a poc a poc , gràcies a l’experiència i la maduresa. Cada dia ens movem per diferents espais, però mai ens parem a pensar en aquests. Els infants per fer referència als conceptes relacionats amb l’espai, han de tractar diversos àmbits com per exemple l’orientació, la posició dels objectes, les distàncies, etc. Però per això, a Infantil, han de treballar amb termes que puguin ser vivencials i visibles, perquè si parlem d’allunyament, al no ser una cosa apreciable, sinó més bé abstracta, els hi pot resultar molt difícil entendre-ho i aplicar-ho a la realitat. Tot i que hi ha un element, el llenguatge, que als docents, ens ajuda i ens permet definir i concretar aquests conceptes.
De manera que al pensar i parlar sobre aquest tema, em pregunto: quan arribem a entendre completament el concepte d’espai i de temps?. Després de llegir l’article “ Espai geogràfic”, he pogut saber que per comprendre aquests termes hem de ser capaços de fer-nos representacions mentals, ja que en aquest article ens diu el següent: “ El espacio, como el tiempo, no es una realidad objetiva, real y absoluta. Es una representación, fruto de las construcciones mentales de los individuos, basadas en las representaciones mentales que nos hacemos de la realidad. No se trata de entidades reales, son construcciones mentales, esquemas orientadores que ponen orden y sentido a todo lo que nos rodea, desde el hecho más cotidiano y cercano a las cuestiones tan trascendentes como de dónde venimos y dónde estamos en el infinito universo del que formamos parte.”
Pel que fa al temps, resulta una mica més complicat per als infants, ja que per sí mateix no existeix, és a dir, que no el podem veure. Tot i així, els nens en un primer moment, tenen una noció innata, molt simple, la qual es basa en la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d’una perspectiva egocèntrica, com també en la experiència i en les situacions quotidianes. Per exemple, la meva cosina de dos anys i mig, fa poc que la vaig cuidar i em va dir: “ cuando me levante por la mañana vendran los papas, no?” quan volia dir que quan es llevés de la migdiada vindrien els seus pares de treballar. Però la nena, en aquest cas, ho associa quan se’n va a dormir a la nit, que quan es lleva ja es de dia i es pel matí. Això es degut a que la meva cosina encara és molt petita i no és capaç de representar-se mentalment el temps, encara no sap utilitzar correctament els conceptes de passat, present i futur. En aquest cas, el que fa l’infant, és viure el temps en relació amb la durada de les coses o situacions que viu en la mesura en que aquestes pateixen canvis. Tal i com es comenta en l’article “ Didàctica del temps”.Per als nens el temps que val és el que han viscut i es basen amb el que fan i experimenten, tot i que a l’escola a Infantil, solen treballar un altre tipus de temps que és el social. D’aquesta manera els docents els fan veure que no només existeix una perspectiva, que han de pensar que comparteixen un temps i espai amb més persones i que al seu voltant succeeixen altres coses que els hi pot afectar o no, però que s’han de tenir en compte.
Per concloure amb la meva reflexió, m’agradaria esmentar que per treballar amb infants aquests conceptes hem d’oferir exemples que siguin molt clars, simples i visibles, ja que només amb fitxes pot ser que l’aprenentatge resulti complicat. A través del joc i casos pràctics, penso que als nens els hi serà més fàcil i comprensible i així, podran arribar a construir sense tants problemes, una noció del temps i de l’espai més complexa.
A continuació, us adjunto un link d’una pàgina web que he trobat amb diferents activitats relacionades amb la percepció del temps i de l’espai. M’han semblat molt interessants per treballar amb infants de primària, però amb algunes variacions pot ser es podrien aplicar a Infantil.
-http://usuaris.tinet.cat/varribas/3/3r%20Percepcioespai-%20tempss.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario