viernes, 23 de diciembre de 2011

Com veiem el fer i el pensar en Educació Infantil?

En Educació Infantil, penso que el fer supera al pensar, ja que els més petits estan constantment manipulant objectes, joguines, experimentant coses noves, jugant, provant de fer diferents coses, pujar i baixar dels mobles, etc. Per tant, com és evident, es passen la major part del dia fent, encara que els mestres els hi donen unes petites pautes i els influencien perquè pensin una mica i arribin a nous coneixements. Per això, realitzen activitats i treballen diversos temes, com els colors, les formes, les parts del cos, etc.


Més endavant, quan els infants tenen entre 3 i 5 anys, tant el fer com el pensar els veig més iguals. Hem de tenir molt en compte que experimentant només, no s’aprèn, els nens necessiten d’unes guies o d’uns fonaments teòrics que els portin a un coneixement més complexe i abstracta com és el científic. La teoria no és complementària a la pràctica, sinó que estan al mateix nivell, per tant, els docents, hem de fer el possible perquè siguin coses equitatives i hem de veure que totes dues tenen igual d’importància. Però amb els nens que tenen mesos com podem fer que pensin? És una pregunta que m’ha vingut al cap al reflexionar sobre això i m’agradaria saber. Pot ser, la solució és estimulant-los i posant-los en situacions una mica complicades, per veure quines són les seves reaccions, però realment no sé com poden arribar al coneixement. Llegint l’article de Jordi Martí “ La construcció del coneixement científic dels 3 als 12 anys” he trobat la resposta al meu dubte, ja que hi ha un moment on es diu: “Encara que no en sigui conscient, la decisió que un mestre pren sobre com ha d’intervenir en els coneixements de l’alumne és sempre fruit d’uns principis de caràcter teòric, molt sovint de caràcter implícit.” I una mica més endavant, ens diu com s’aconsegueix el coneixement: “El coneixement s’adquireix a través de la construcció del propi individu, per tant, el coneixement no s’adquireix per transmissió i recepció, i quan es pretén adquirir així, només esdevé realment aplicable quan l’aprenent el reconstrueix i el connecta amb el seu coneixement previ.” De tal manera, que en aquest article ens explica com podem fer els docents perquè els nens arribin a pensar i a construir nous coneixements, ja que el fer per a un nen/a resulta més fàcil i entretingut.


En resum, és important que deixem que els nens s’expressin i facin lliurement, però hem de tenir molt present, com a futurs educadors, que els hem d’ajudar i incitar a la reflexió, a partir de diverses qüestions i situacions. Llavors, quan els infants, gràcies al seu coneixement previ, puguin fer una reconstrucció en el seu pensament i aplicar-ho a la realitat, ens adonarem, que en aquest moment han estat pensant i han adquirit un nou coneixement. La majoria dels nens/es aprenen per error i assaig, tal i com ens van explicar l’any passat en l’assignatura de “ Desenvolupament de la personalitat del nen dels 0 als 6 anys”. Resulta una manera de fer i aprendre, quan veus que t’equivoques moltes vegades i no aconsegueixes el que vols, arriba un moment que et pares a pensar com ho pots fer per tal d’arribar al teu objectiu. Aquest moment és clau per a la construcció del pensament, i així, és com actuen moltes vegades els infants.


Per tant, com a futures professionals de l’educació, hem de tenir en compte que a Infantil, la relació entre el fer i el pensar no ha de ser tant distant. Hem d’aconseguir a través d’activitats o amb altres mètodes que aquesta relació entre l’un i l’altre sigui més propera, i tots dos tinguin el mateix pes, ja que un no és més important que l’altre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario